Els sòls aptes per al desenvolupament de les tòfones solen ser formacions geològiques calcàries de diferents èpoques. Segons els estudis realitzats, les zones propicies per a la tòfona son sobre zones calcàries de roques d’edats geològiques compreses entre: de la Era Secundaria (Cretaci, Juràssic i Triàsic)amb predilecció per la època del Juràssic Superior, de la Era Terciària (períodes Oligocè, Eocè, Miocè i Pliocè) i inclòs substrats calcaris de la era Quaternària.
Les tòfones solen créixer de manera natural en: sòls calcaris amb un PH des de 7.5 fins a 8.5, alçades sobre el nivell del mar compreses des de els 100 metres fins als 1500 metres de desnivell, en zones amb una lleugera pendent, amb un sòl amb bon drenatge i assolellat.
En anàlisis realitzats s’ha pogut demostrar que en diferents tofoneres i analitzant paràmetres com: els sulfats, el magnesi, el ferro, el zinc, el coure, etc... poden haver-hi una variabilitat desmesurada. Les analítiques de les zones per a realitzar una plantació són importants per a observar la seva viabilitat, però es la estructura del sòl i la seva activitat geològica els paràmetres que van agafant més rellevància.
En relació a la climatologia, s’ha de tenir en compte la pluviometria mitjana anual (entre 300-500 mm/any i els 900 mm/any), cosa que es important per al cicle de desenvolupament de la tòfona. Les precipitacions que són vitals per a una bona evolució de la tòfona són les turmentes caigudes en els mesos d’estiu (que haurien de ser superiors a 40-50 mm.).
En relació a la temperatura, segons dades estudiades, la temperatura mitja anual apta per al desenvolupament de la tòfona es situa entre 8,6 ºC i 14,8 ºC. La temperatura mitjana del mes més càlid entre 23 ºC i 32 ºC, i la temperatura mitjana de la mínima del mes més fred entre -2 ºC i -6 ºC encara que puntualment poden suportar màximes al voltant dels 43 ºC i mínimes al voltant dels -25 ºC.
Entrades
